Ahir a l anit estavem tots tant baldats que me’n vaig anar a clapar sense esciure la crònica del dia!

Matí: esmorzar, treure el Kido, piscineta… tot força tranquil.  Ja no hi ha tantes ganes de fer les tasques com el primer dia, però les segueixen fent sense queixar-se gaire, en aquest sentit molt bé tots 3!

Migdia: van dinar molt bé tots 3, crec que l’aigua els obre la gana perquè menjen de fàbula, toqui el que toqui (han menjat pasta, arròs, verdura, carn, peix, pollastre, fruita… sí sí, de tot!). Després de dinar, una mica de piscina (amb baralles, el tema de la piscina no hi ha manera que acabi de funcionar bé…)

Tarda: ens hem dutxat tots, ens hem posat guapos i hem anat a fer un gelat al passeig. Gran idea! L’únic punt negatiu: se’ls han menjat els mosquits (pobrets, ni el repel·lent d’insectes de farmàcia ha funcionat…).

Vespre-nit: han sopat de conya, i tal com han acabat de sopar (i de recollir la taula) se n’han anant a dormir pitant per iniciativa pròpia. I nosaltres també! XD

 

Balanç del dia

Baralles: cap de seriosa, però mentre son a la piscina hi ha una tensió constant i piques constants…

Intervencions / Bronques: cap

Temps dedicat al mal rotllo en general: Una mica més que el primer dia… no sabem gestionar massa bé aquests petits “piques”, doncs no son prou greus com per castigar ningú, però generen un mal rotllo i una tensió constant.

A millorar: mmmhhhhh…. com evitar el mal rotllo a la piscina?

 

 

Han arribat a casa cap a les 11 del matí. Estaven tots 3 contents, se’ls veia il·lusionats! Després de repartir habitacions i desfer maletes, hem anat tots a comprar al Mercadona.  No hi ha hagut baralla pels seients del cotxe, els hem dit que es posessin d’acord i no hi ha hagut cap problema. Hem arribat a casa una mica tard al migdia, i han anat a banyar-se amb en Dimas mentres jo feia el dinar. Han menjat tots 3 molt bé.

Després de dinar, mentre el Kai feia la migdiada i el Dimas i jo acabavem de netejar la cuina han anat tirant cap a la picina. Al cap d’una estona n’han tornat dos: ja s’havien barallat… per la pilota. -hem cridat al 3r que pugés a casa: pilota requisada i recordatori de normes. Han reaccionat molt bé, i quan el Kai ja s’havia llevat hem baixat altre cop a la piscina. Tota la tarda l’hem passat a l’aigua o passejant al Kido.

A les 18:30 hem pujat a casa a berenar, tanta aigua fa venir gana! Hem estat descansant i fent coses per casa, han jugat molt amb el Kai, dóna gust veure’ls! El Kai s’ho passa en gran amb ells, i ells també sembla que hi disfruten molt. És una gran ajuda ja que se’n fan càrreg a tota hora, i a més se’n cuidenmolt bé, en aquest sentit son tots 3 molt responsables.

Abans de sopar, una altra baralla jugant amb el puzzle d’espuma del Kai. Retirada immediata del puzzle, i bronca padre per intent de mentida… tot i això ha sigut curtet i de seguida hem tornat al bon rotllo (res, uns 5 minuts com a molt).

Després hem sopat la mar de bé i alguns han sortit a passejar el Kido. En tornar ja se n’han anat tots a dormir: entre que s’ha fet tard i que estaven esgotats, crec que han caigut tots en un moment!

Hem introduit una petita modificació en les normes:

5. Podem negociar canviar-se feines entre ells. Si hi ha conflicte, es segueix amb el planning inicial, evidentment! De moment ho han fet i ha anat molt bé.

També hem plantejat una alternativa al tema de les tasques, que sembla que pot ser molt divertida, però que encara hem de pulir per assegurar-nos que no seria una font de discussions:

Es tracta de donar una quantitat de punts inicials a cada un, i que en cada tasca, el que li toca fer-la pugui “pagar” a un altre que li faci per ell. Si algú es queda sense punts doncs no té més remei que fer tot el que li toca, o sigui que han de saber administrar-se els punts. Això dóna la possibilitat de que se’ls puguin compensar les bones accions guanyant punts, o inclús multar-los en cas que es portin malament. Vale, ok, és molt super-nanny el tema, però ben portat podria ser fins i tot divertit. També té un punt que no m’agrada: les coses s’han de fer quan s’han de fer. En tot cas de moment ho deixem en stand-by.

 

Balanç del dia

Baralles: 2

Intervencions / Bronques: 2, però molt curtes i sense rèpliques

Temps dedicat al mal rotllo en general: poc, molt poc. Ha sigut un molt bon dia doncs!

A millorar: hem de fer coses a la tarda, si no es fa molt llarga i s’avorreixen em penso…

El repte de l’estiu consisteix a tenir durant una setmana a casa 3 nebots que porten tot l’estiu barallant-se, i aconseguir que tots plegats en tinguem un bon record! Aniré explicant una mica el dia a dia, de pas ens servirà per repassar els fets i reflexionar una mica sobre com millorar les coses.

Antecedents: doncs això, un estiu convivint en el mateix pis, a baralla diària.

Objectiu: que les baralles (inevitables entre crios de qualsevol edat) es resolguin el més aviat possible i a poder ser sense la nostra intervenció.

Plantejament inicial: intentarem fer veure que som una familia organitzada establint una rutina diària (juaaasssss!). Per aconseguir-ho, marquem un horari i unes tasques que han de fer per torns. El primer dia sortegem qui comença fent cada cosa.

 

La idea es evitar baralles tipus “es que jo ja he recollit els plats aquest matí i X no ho ha fet!!” i alhora que ens ajudin una mica, que estem molt ben acostumats a casa i si ho hem de fet tot ens estressem!  D’entrada el plantejament sembla que els ha fet gràcia, a veure quan dura!

Normes :

1. Les tasques es cumpleixen a rajatabla i sense queixes, no valen excuses.

2. Si un no vol, dos no es barallen: si no són capaços d’estar a la piscina sense barallar-se, doncs no hi ha piscina per ningú; si no poden jugar amb una pilora sense barallar-se, no hi ha pilota. No farem d’arbitres de cap baralla: si es barallen és perquè TOTS en tenen la culpa.

3. No es diuen mentides: no tenen perquè explicar-nos el què ha passat, però si una banda ho explica escoltarem la versió de l’altra. Qui menteixi l’ha cagat de veritat, perquè aquest sí que pringa!

4. Ens reservem el dret de modificar, ampliar o eliminar qualsevol norma, que per això estem fent de pares coi! :-)

No sé quant temps durarà, no em comprometo a res.. però aquí estic de nou!

El tema és que no és que m’hagi agafat un rampell d’enyorança ni que de cop i volta m’hagi tornat menys mandrosa… nono, és un tema molt més pràctic: resulta que no parava de rebre mails, spam de comentaris de robots que es passejaven per kaminoite “como Pedro por su casa”…  En un intent d’arreglar el tema per deixar de rebre els coi de mails vaig intentar actualitzar el programet de “captcha” (o com s’escrigui), però oh sorpresa… la meva versió de WordPress estava tant desactualitzada que no hi havia manera de tronar-ne un!

totáaaaaaaaaaaaa… que he hagut de canviar la versió del Word Press, per tant actualitzar tots els plugin’s que hi tenia, i el “look-anf-feel” (per a la versió actual del WP no em servia l’antic… buaaaaaaaaaaaaaaa)

De pas, veient que el món seguia endavant durant tot aquest temps d’inactivitat i que han sortit noves eines, he anat actualitzant i provant cosetes: ara hi ha un traductos automàtic de google, un visualitzador de problemes aleatoris, botonets per a compartir en les xarxes socials,  i estic treballant en alguna cosa per poder mostrar les fotos del picasa aquí).

En fi, doncs això… que estem tots tres bé, molt ocupats però ben feliços, i que prometo intentar escriure alguna cosa de tant en tant!

 

Picoteaba un dia una gallina
entre unos desperdicios de cocina
cuando le sobrevino un deseo urgente
de alzar la vista al frente
y caminar con paso vacilante
(el cuello para atrás y para adelante)
hacia un montón de paja allí dispuesto.

Cacarea, se sienta, se menea,
pica, repica, suplica, tuerce el gesto,
se levanta, se vuelve, cacarea,
puja, empuja, apretuja y pone un huevo.

Un gato, que de todo fue testigo
(aunque el suceso no era nada nuevo)
reflexiona, lamiendose el ombligo:
“¡A las puertas del siglo XXI,
y que aun pongan los huevos de uno en uno!”

No alcanza a comprender su alma felina
que una simple gallina, no sabiendo de ciencia ni de oficio,
sin el auxilio de gente preparada,
ni acceso al beneficio
de la moderna técnica avanzada
esté a poner un huevo autorizada.

Se acerca el gato a un perro que dormita
al sol junto al corral
y al oido unas frases le musita
en tono coloquial:
“¿Se ha fijado, colega,
en cómo pone la gallina, ciega
al peligro sin método ni nada?
Hemos de poner fin a un sufrimiento
que hace de las gallinas instrumento
de la naturaleza desatada.”

“Tiene razón”,responde el aludido,
que es la puesta una empresa complicada
para hacerla en un nido.
Hay que abrir un centro veterinario,
a modo de huevario,
en el que sea la puesta controlada
y el huevo por expertos atendido.”

Buscar deciden, pues, a la gallina
que a la puesta parezca más cercana,
y resulta ser tal la Serafina.

El gato le pregunta:”Dime, hermana,
¿no notas de algún huevo la venida?”
“Nada noto”-”¡Es puesta retenida!”
“Hemos de proceder sin dilación.
Estiraté para la exploración”
“¿Me siento así?”-”¡No tonta, boca arriba!”

Procede a desplumar el perineo
(¡que verguenza!)”Colega, ya lo veo.
Con una lavativa
y una infusión de hormonas adecuada
habremos de inducir ahora la puesta;
y una vez dilatada,
hacer palanca con una cuchara
y recoger el huevo en una cesta”
(Hubo de dar el gato una tajada,
porque, si no, no entraba la cuchara)

Ya se extiende la voz:¡Por fin la ciencia
da respuesta a este problema diario!
Las gallinas, con suma diligencia
acuden al huevario.
Y es fama que de ciento que allí ponen
son las cien boca arriba desplumadas,
las noventa tajadas,
las cincuenta inducidas, cuarenta
instrumentadas, y algo más de treinta
salen con un buen corte en la barriga.

Tan solo una recela: nuestra amiga
que iniciaba esta historia.
Porque es gallina vieja, que ya ha puesto
mucho huevo en la vida, y todo esto
le huele más a esclavitud que a gloria.

¿No ha de tener mi cuento moraleja?
Hela aquí: Mujer, no seas gallina,
y si lo eres, sé gallina vieja.
Pregunta al que entusiasta te aconseja
métodos tan científicos y nuevos.
“¿Ayudas tú en verdad a la gallina,
o sólo vienes a tocar los huevos?”

Carlos Gonzalez, Pediatra
Febrero de 1998[/lang_CA][lang_ES]Picoteaba un dia una gallina
entre unos desperdicios de cocina
cuando le sobrevino un deseo urgente
de alzar la vista al frente
y caminar con paso vacilante
(el cuello para atrás y para adelante)
hacia un montón de paja allí dispuesto.

Cacarea, se sienta, se menea,
pica, repica, suplica, tuerce el gesto,
se levanta, se vuelve, cacarea,
puja, empuja, apretuja y pone un huevo.

Un gato, que de todo fue testigo
(aunque el suceso no era nada nuevo)
reflexiona, lamiendose el ombligo:
“¡A las puertas del siglo XXI,
y que aun pongan los huevos de uno en uno!”

No alcanza a comprender su alma felina
que una simple gallina, no sabiendo de ciencia ni de oficio,
sin el auxilio de gente preparada,
ni acceso al beneficio
de la moderna técnica avanzada
esté a poner un huevo autorizada.

Se acerca el gato a un perro que dormita
al sol junto al corral
y al oido unas frases le musita
en tono coloquial:
“¿Se ha fijado, colega,
en cómo pone la gallina, ciega
al peligro sin método ni nada?
Hemos de poner fin a un sufrimiento
que hace de las gallinas instrumento
de la naturaleza desatada.”

“Tiene razón”,responde el aludido,
que es la puesta una empresa complicada
para hacerla en un nido.
Hay que abrir un centro veterinario,
a modo de huevario,
en el que sea la puesta controlada
y el huevo por expertos atendido.”

Buscar deciden, pues, a la gallina
que a la puesta parezca más cercana,
y resulta ser tal la Serafina.

El gato le pregunta:”Dime, hermana,
¿no notas de algún huevo la venida?”
“Nada noto”-”¡Es puesta retenida!”
“Hemos de proceder sin dilación.
Estiraté para la exploración”
“¿Me siento así?”-”¡No tonta, boca arriba!”

Procede a desplumar el perineo
(¡que verguenza!)”Colega, ya lo veo.
Con una lavativa
y una infusión de hormonas adecuada
habremos de inducir ahora la puesta;
y una vez dilatada,
hacer palanca con una cuchara
y recoger el huevo en una cesta”
(Hubo de dar el gato una tajada,
porque, si no, no entraba la cuchara)

Ya se extiende la voz:¡Por fin la ciencia
da respuesta a este problema diario!
Las gallinas, con suma diligencia
acuden al huevario.
Y es fama que de ciento que allí ponen
son las cien boca arriba desplumadas,
las noventa tajadas,
las cincuenta inducidas, cuarenta
instrumentadas, y algo más de treinta
salen con un buen corte en la barriga.

Tan solo una recela: nuestra amiga
que iniciaba esta historia.
Porque es gallina vieja, que ya ha puesto
mucho huevo en la vida, y todo esto
le huele más a esclavitud que a gloria.

¿No ha de tener mi cuento moraleja?
Hela aquí: Mujer, no seas gallina,
y si lo eres, sé gallina vieja.
Pregunta al que entusiasta te aconseja
métodos tan científicos y nuevos.
“¿Ayudas tú en verdad a la gallina,
o sólo vienes a tocar los huevos?”

Carlos Gonzalez, Pediatra
Febrero de 1998

[lang_CA]Aquí teniu al meu petit alien !!!

Fa dies que intento enganxar-lo, però quan em moc per anar a agafar la càmera el molt cràpula para de moure’s!!! Pulutant aquest matí he agafat la càmera i l’he deixat al costat del sofa de manera que només m’ha fet falta estirar el braç per agafar-la… et VOILÀ!!!!!!!!!

Porta tot el cap de setmana igual, per mi que no dorm!!!![/lang_CA]

[lang_CA]A petició popular, aquí teniu una fantàstica panxa de 25 setmanes i mitja, o sigui 6 mesos d’embaràs

* WPG2 CANNOT LOCATE GALLERY2 ITEM ID 3499 *
* WPG2 CANNOT LOCATE GALLERY2 ITEM ID 3503 *
moltes gràcies a http://www.kitpe.com/ per les fotos!!!! ;-)  

 [/lang_CA]

[lang_CA]Avui ha arribat per SEUR el cotxet que vam comprar per internet a www.pingpong-online.de El vam demanar amb molta antelació perque havia llegit per internet d’algú que es queixava que li havien tardat 4 i 5 mesos en entregar la comanda, pero no ha estat així! En poc més d’un mes ens ha arribat tot, i quasi un 50% més barat que a qualsevol botiga espanyola!!!! per flipar… :roll:

I res, ja que ho tenim aquí, doncs ens hem dedicat a muntar-ho! jjojojojojo Aqui va la crònica!

1. les caixes

* WPG2 CANNOT LOCATE GALLERY2 ITEM ID 3447 *
2. El chasis
Només calia posar-hi les rodes (es un click) i desplegar-lo. Molt fàcil!
* WPG2 CANNOT LOCATE GALLERY2 ITEM ID 3451 *
* WPG2 CANNOT LOCATE GALLERY2 ITEM ID 3454 *
3. El maxicosi
Va amb uns adaptadors, però son molt fàcils de posar, tot va a base de “clicks”, un sistema senzill i per tant molt robust
* WPG2 CANNOT LOCATE GALLERY2 ITEM ID 3457 *
4, El “cuco”
Més fàcil encara que posar-hi el maxicosi, perque va directe al xasis sense cap adaptador. El més complicat ha sigut posar la capota i la coberta aquesta de tela al cuco, pero vaja crec que me n’he sortit prou bé :-P
* WPG2 CANNOT LOCATE GALLERY2 ITEM ID 3466 *
* WPG2 CANNOT LOCATE GALLERY2 ITEM ID 3469 *
5. La cadira
Això és el que més m’ha costat…. no posar-la al xasis (va igual que els demés trastos, apretar fins sentir el “click” sino trobar on coi s’havia d’apretar per poder reclinar el raspatller i la part dels peus! Quan ja ho tenia a punt, ha arribat el Dimas.. just a temps per fer de model! :lol:
* WPG2 CANNOT LOCATE GALLERY2 ITEM ID 3478 *
* WPG2 CANNOT LOCATE GALLERY2 ITEM ID 3481 *
I com que lo primer és lo primer.. s’havia de comprovar si era possible lligar-hi al Kido..
* WPG2 CANNOT LOCATE GALLERY2 ITEM ID 3487 *
Efestivamente….
* WPG2 CANNOT LOCATE GALLERY2 ITEM ID 3490 *

[/lang_CA]

[lang_CA]Dia 3 eco morfològica!!! Es xulissima perque se li veu tot super bé en aquesta eco: les costelletes, la cara, les mans i els peus, el cor, el cervell… increible fins on arriba la tecnologia avui en dia! 

A falta de que el Dimas escanegi les fotos, que és la única responsabilitat que té el molt cràpula en aquest embaràs, us avanço que té tita, i molt ben posada! :lol: No hi ha cap eco on se li vegi bé la cara, o un perfil mitjanament humà, perque l’ecògraf es va centrar en treure fotos dels òrgans que és l’important. Demà tenim visita per portar a la nostra gine els resultats de la morfològica, a veure si ella ens treu una foto del nen més decent per poder-la penjar per aquí ok?

 

Ah! ja tenim l’habitació quasi pintada!!!! Només falten  les columnes i vigues en lila, però les parets ja estan!! A que mola la combinació de colors???? Es nota que no som amants dels tons pastelosos oi??? jijijij

 

* WPG2 CANNOT LOCATE GALLERY2 ITEM ID 3441 *
* WPG2 CANNOT LOCATE GALLERY2 ITEM ID 3444 *

 

 [/lang_CA][lang_ES]

Dia 3 eco morfológica!!! Es chulisima porque se ve todo muy bien en esta eco: las costillicas, la cara, las manos y los pies, el corazón, el cerebro… increíble ver hasata dónde llega la tecnología hoy en día! 

A falta de que Dimas escanee las fotos, que es la única responsabilidad que tiene el muy crápula en este embarazo, os adelanto de que tiene tita, y muy bien colocada! :lol: No hay ninguna eco donde se le vea bien la cara, o un perfil medianamente humano, porque el ecógrafo se centró en sacar fotos de los órganos que es lo importante. Mañana tenemos visita con nuetra gine para mostrarle los resultados de la morfológica, a ver si ella nos saca una foto del niño  decente para poderla colgar por aquí ok?

Ah! Ya tenemos la habitación casi pintada!!!!! Solo nos faltan las columnas y vigas en lila, pero las paredes ya estan!! A que mola la combinación de colores???? Se nota que no nos gustan los tonos pastelosos verdad?? jijijiji

* WPG2 CANNOT LOCATE GALLERY2 ITEM ID 3441 *

* WPG2 CANNOT LOCATE GALLERY2 ITEM ID 3444 *

[/lang_ES]

[lang_CA]Dijous vam anar a recollir els resultats del TS. La probablitat de Síndrome de Down o d’Edwars és de 1/10.000 !!! És un valor molt i molt bo, així que ens han recomanat no fer amniocentessis. A més, vam tornar a veure al grimorl… aquí el teniu!

* WPG2 CANNOT LOCATE GALLERY2 ITEM ID 3437 *
Aquest cop no el va medir, pero vaja que està tot bé :-) A la Eco si us i fixeu es pot veure com té els braços arreplegats sobre el pit. No parava de moure el cap i els peus!

[/lang_CA][lang_ES]Este jueves fuimos a buscar los resultados del TS. La probabilidada de Síndrome de Down o de Edwards es de 1/10.000 !!!! és un valor muy muy bueno, así que nos han recomendado no hacer la amniocentesis. Además volvimos a ver al Grimorl.. aquí lo tenéis!

* WPG2 CANNOT LOCATE GALLERY2 ITEM ID 3437 *
Esta vez no lo midieron, pero vamos que todo está bien :-) En la eco si os fijáis se puede ver como tiene los brazos doblados sobre el pecho. No parava de mover la cabeza y los pies!

[/lang_ES][lang_en]This thursday we went to get the TS results. Probability of Down or Edwards is about 1/10.000 !!! It’s a very good result, so we are recommended not to do the “amniocentesis” (I don’t know if this is the proper word in english). We could see Grimorl again as well… here you are!

* WPG2 CANNOT LOCATE GALLERY2 ITEM ID 3437 *

This time they didn’t measure him, but it’s all right :-) In the ultrasound one can see his arms on his breast. He/she was moving his head and his/her feet all the time!

[/lang_en]

© 2011 kaminoite.org Suffusion theme by Sayontan Sinha